DSC 0404

DSC 0404

DSC 0409

DSC 0409

DSC 0410

DSC 0410

DSC 0430

DSC 0430

DSC 0442

DSC 0442

DSC 0450

DSC 0450

Rioja_Ciudad Celtibérica de Clunia

(Imatges superiors del Centre d'interpretació d'Aguilar del Riu Alhama-Rioja-Espanya)
Les Ruïnes arqueològiques de la ciutat celtibèrica de Clunia, Contrebia Leukade són d'interès en la meva web, a més de pel seu alt valor cultural, perquè estan a menys de3 km. del meu lloc de naixement, Cervera del Riu Alhama (Rioja) i m'agrada passejar per allà sempre que puc.

Incloc la informació resumida sobre aquest lloc que m'han cedit amablement al Club d'Amants de la Bona Vida de la Rioja.

Celtíberos a Contrebia Leukade

El de Clunia és un dels assentaments de població més antics de la Rioja, situat en la marge dreta del riu Alhama, a prop de Inestrillas i Aguilar del Riu Alhama, entre dos petits turons. Les restes més antigues corresponen a un enterrament, de finals del segon mil·lenni abans de Crist. A la cova dels Llacs es van trobar restes humanes i fragments de ceràmica del final de l'Edat de Bronze.
Els pelendones de assentar a Contrebia Leukade en l'Edat de Ferro. Van construir una fortificació aprofitant un escarpament rocós sobre el riu. Urbanitzar el sòl i van edificar cases excavades a la roca, de planta rectangular.
Cap a la segona meitat del segle IV abans de Crist van arribar altres tribus celtíberas que van ampliar el poblat i van reforçar els sistemes defensius, amb un profund fossat excavat a la roca i una muralla que van envoltar la ciutat. Van realitzar obres de condicionament per a l'aprofitament d'aigua potable. Després van arribar els romans, que van conquistar la ciutat en l'any 142 abans de Crist, el que va suposar la romanització de les terres de l'Alhama.
En l'actualitat el jaciment arqueològic és un dels més espectaculars de la Península i el més significatiu a l'hora de conèixer el grau de desenvolupament tècnic i la capacitat d'organització dels celtibers.

EL SISTEMA DEFENSIU

L'excavació del fossat que aconsegueix una longitud propera als 700 m. i l'amplària i profunditat giren al voltant dels 8, va suposar l'extracció de més de 40.000 metres cúbics de pedra que es van utilitzar en la construcció de la muralla. D'aquesta, tot i que només queden alguns trams, pot seguir-se la totalitat del traçat després de les últimes excavacions. En els llenços que queden en peu són visibles diverses reparacions la cronologia s'ha de precisar en futurs treballs.

A l'etapa primitiva pertanyen els trams conservats a l'extrem oriental, en el punt més elevat del conjunt arqueològic. La muralla que tanca el costat nord, el més baix de la ciutat i immediat al riu, difereix de la resta de la muralla tant a nivell tipològic com a tècnic. Presenta sis torrasses semicirculars, dos d'ells flanquejant una porta, i en la seva fàbrica predominen els carreus d'arenisca ben tallats i disposats. La seva construcció, reculada diversos metres respecte a la muralla celtibèrica, data de finals del segle I o del II dC

URBANISME

L'ordenació de l'interior de la ciutat s'ajusta a l'irregular relleu del lloc. Les cases es disposen alineades respecte a carrers ben marcades, seguint les corbes de nivell. La seva planta tendeix a rectangular i sovint apareix compartimentada en diverses dependències disposades longitudinalment.

Les més completes consten de tres habitacions: un vestíbul que s'utilitzava per a fins auxiliars com guardar la llenya i les eines, emplaçar el teler o emmagatzemar productes de consum immediat, una habitació principal en la qual se situava la llar lleugerament elevat sobre el sòl i un magatzem de proporcions variables, que en moltes cases adquireix un gran desenvolupament en profunditat formant grans habitacions subterrànies amb el sostre excavat a doble vessant. Indistintament al vestíbul oa l'habitació principal, però gairebé sempre en la seva zona de contacte, hi ha un o dos dipòsits excavats a la roca i revocats de guix que es cobrien amb una tapa de fusta.

La conservació de part important de l'alçat dels murs excavats a la roca, així com de les mortalles en què encaixaven les bigues, permet conèixer l'existència de diverses plantes en algunes cases, contrarestant la seva reduïda superfície amb un gran desenvolupament en alçada.

Normalment els sòls de les cases estan formats per terra piconada que es reparava i regularitzava periòdicament amb nous mantejats. Però en un moment avançat, coincidint amb el domini romà, es van utilitzar paviments especials de mosaics decorats a força de motius geomètrics i d'animals i plantes esquemàtics.

OBRES PER AL ABASTECIMINETO D'AIGUA

Per assegurar el proveïment d'aigua de forma permanent i suficient sense dependre de l'exterior, els habitants de Contrebia van realitzar dues obres sense parangó en l'àmbit celtibèric. Es tracta de dos accessos que comuniquen l'interior de la ciutat amb el freàtic de l'Alhama. El que es troba més al sud comunicava amb l'anomenada cova dels Llacs i es conserva l'entrada i els primers metres de recorregut. El segon es tracta d'un pou obert a la roca, al qual s'accedeix des de l'interior de la ciutat a través d'una escalinata també tallada en l'roca i voltada en part.

En la seva construcció poden determinar dues fases. A la primera, es tractava d'un aljub que es proveïa a través d'un canaló que prenia l'aigua del Alhama. Aquesta dependència de l'exterior facilitava que, en moments de lloc, el canal pogués ser interceptat i interromput l'abastiment, circumstància que va haver de produir i que va provocar una remodelació que va consistir en aprofundir tot el conjunt, escales d'accés i aljub, fins arribar al nivell freàtic del riu el que permetia mantenir constant el proveïment sense dependre de l'exterior.


Per a més informació sobre Contrebia Leukade pot visitar el seu

Centre d'Interpretació a Aguilar del Riu Alhama o www.contrebialeucade.com

Investigador Principal: HERNÁNDEZ VERA

Clunia Wikipedia

Clunia wikirioja

Informació de visites

ARTE DIGITAL

ARTE DIGITAL

Dinámicas infograficas y paisajes digitales
i

&

En la secció fotobooks també trobareu alguns llibres de microrrelats.
BLOC

BLOC

Cos i Art a l'Era Digital
i

&

Algunes infografies adquireixen caràcter pictòric i arriben a convertir-se en fotopintures.
VIAJES I REPORTAJES

VIAJES I REPORTAJES

Fotografies personals de diferents viatges al llarg del temps
GTranslate Your license is inactive or expired, please subscribe again!