Bloc Cos i Art a l'Era Digital

Interacció Home-Màquina

UN ENFOCAMENT HISTÒRIC DELS INICIS

Segons Paul Virilio una de les conseqüències més perceptibles de la tecnologia i en especial, de la velocitat, és el haver canviat la visió del món, I en aquest apartat, entro a algunes consideracions que m'han resultat interessants perquè ens qüestionen com han anat evolucionant els papers de l'obra i de l'artista en relació amb els nous mitjans.
Seguint a taquen Fiz, l'art electrònic, es desenvolupa amb la popularització del vídeo i el seu ús en els moviments renovadors dels anys seixanta.Encara que en uns primers instants el videoart va ser un succedani de la televisió, aviat va definir el seu propi llenguatge i les seves diferents expressions: videoescultura, videoperformance, videoinstal·lació, en què la representació del cos és molt freqüent.
 
Pioner del videoart va ser l'artista coreà Nam June Paik (1932), destaquen també l'artista: Bill Viola (1951) que parteix del principi que el vídeo és una forma de comunicació de l'artista amb si mateix el que fa que en estigui sempre present la seva pròpia imatge. Gary Hill, pretén mostrar través del vídeo l'intranscendent de l'ésser humà, Bruce Nauman coienza a explorar les profunditats del paisatge de la psique humana en un desig de fer visible el insondable, Marijó la Fontaine, etc.
A mesura que s'avança sobre el desenvolupament de les tecnologia i amb el pas de la cultura analògica a la digital, es va donant un trencament de la linealitat de comunicació i amb això una complejización dels modes de producció. Així, d'una linealitat productora (artista-obra-receptor), s'ha passat a una producció no lineal i cada vegada més complexa, en la qual no només s'amplia el nombre de subjectes que hi intervenen i es diversifica el lloc físic de producció, sinó que sovint el producte es converteix en alguna cosa immaterial, una imatge en moviment que, en no tenir valoració com a mercaderia de canvi, escapa a la concepció burgesa tradicional de la possessió.
D'altra banda, amb el desenvolupament de l'art específicament cibernètic voldria donar relleu a nous fets que han condicionat les realitzacions artístiques en les últimes dècades i que convé tenir en compte:
· Les formes computables són indissociables de desenvolupament tecnològic en el seu procés i en la seva intel·ligibilitat, aquestes formes no van néixer en el món dels artistes professionals, sinó en el de les grans companyies: Bell, Boeing, Westinghouse. Siemens, General Motors. El desenvolupament de l'art tecnològic, té a veure, per tant amb l'actual domini social, encara que al llarg dels últims anys ha tendit a popularitzar-se i deixar de ser representatiu de la producció capitalista.
· Interessa prendre consciència que més enllà de les representacions icòniques de qualsevol tipus, l'ordinador és un mitjà per concebre ordenacions estructurals que s'ha convertit en un instrument auxiliar per a la creació d'ordres estètic-artístics. L'estètica de l'ordinador, és segons Bense, una estètica numèrica, Està interessada pels valors numèrics i la seva relació amb la complexitat i l'ordre.
· Hem d'assumir la relació del llenguatge i la tecnologia (de tipus verbal per l'idioma i de tipus matemàtic) per entendre que la tecnologia, com a eina lingüística està exercint un feed-back amb el cervell humà canviant tots dos consubstancialment en progressió, i això és interessant per entendre la relació del cos amb la tecnologia des del punt de vista de l'espectador.
· Marxen Fiz planteja també que en els inicis de l'art cibernètic en els anys 60 i 70 es va donar la recerca de les possibilitats emancipadores del medi, com a objectiu per part dels artistes i en aquesta línia tenim a Antoni Muntadas advocant per una postura crítica del artista: "els artistes haurien de mantenir la mateixa posició crítica que està en la base dels treballs més lúcids de la història de l'art, aquells treballs arrelats en una època i en un lloc específics, és a dir, en un context".
· Hem passat de l'Art de la Reproductibilitat tècnica que preconitzava Walter Benjamin, a l'Art de l'era de la reproducció digital. No hi ha distinció entre original i reproducció. En mitjans fílmics, electrònics o de telecomunicacions. Es transforma així el concepte d'autoria, Un concepte que ja va ser qüestionat per Marcel Duchamp amb els ready made. Davant la sofisticació progressiva dels media, l'artista és conscient que el concepte d'autoria és cada vegada un procés de col·laboració de científics, tècnics i enginyers. El concepte de taller de l'artista deixa de tenir sentit quan el món virtual de la xarxa, es converteix en el seu estudi i posibillidad d'exhibició.
· Molts artistes treballen amb la tecnologia per donar-li un sentit diferent de la seva intrínseca finalitat tècnica, intentant descobrir els mecanismes de seducció i els que regulen el significat. Per a molts artistes, la xarxa ha representat un context inèdit en el qual investigar, però una última onada d'artistes ha nascut amb l'ordinador i consideren l'espai virtual com l'únic ambient en el qual experimentar. El seu discurs és comparable a les experimentacions de descodificació del llenguatge dels media típic dels artistes postmoderns americans nascuts a la dècada dels 80. Els net-artistes no són persones obsessionades per les contínues evolucions de la tecnologia, sinó, sobretot, artistes que realitzen una descodificació del llenguatge utilitzat pels nous mitjans.
FOTOGRAFIES

FOTOGRAFIES

Distintas dinàmiques experimentals recollides en fotògrafs.
i

&

En la secció fotobooks també trobareu alguns llibres de microrrelats.
BLOC

BLOC

Cos i Art a l'Era Digital
i

&

Algunes infografies adquireixen caràcter pictòric i arriben a convertir-se en fotopintures.
VIAJES I REPORTAJES

VIAJES I REPORTAJES

Fotografies personals de diferents viatges al llarg del temps