• Inici
  • Bloc Cos i Art a l'Era Digital

El Cos Holístic. Nova Era

Per Roser Gómez
Nova EraTothom té dret a reclamar el seu dret a ser sant, sa i feliç. Yogui Bhajan
La fascinación por los movimientos nueva era recorren la actualidad y enlazan con diferentes escuelas de simbología ancestral y escuelas de yoga para difundir sabiduría, salud y energía. La iconografía de la era de Acuario surge como estética ecológica y está impregnada de sentimientos holistas que dejan al cuerpo unido con las energías cósmicas del universo. Se comprende el cuerpo como un receptor de estas energías y por tanto, como vehículo para entrar en contacto con la divinidad. Las corrientes de yoga tienen su origen en los cultos hinduístas y budistas cuyo arte se diferencia del arte griego en una cuestión de vital importancia cultural, lus grecs buscaven humanitzar els déus i els hinduistes divinitzar als homes.

El que m'atrau de les teories ioguis és que expliquen l'ésser humà com un compendi de diversos cossos, en la humanología iòguica, a més del cos físic es reconeix el cos subtil, el cos auràtic, el cos radiant ..., cada un ells es relaciona amb cadascun dels chakras d'energia que recorren el nostre organisme i s'han d'harmonitzar perquè l'organisme funcioni correctament. És un sistema que defensa l'amor i el respecte a la natura com a font d'integració i coneixement. Aquest moviment, sovint, es recolza en el simbolisme arcà i pretén, tal com postula l'escola de psicologia transpersonal, restaurar la bretxa entre els sagrat i el profà en la nostra societat i dignificar l'erotisme enfront de les pulsions reificadoras del capitalisme avançat.

En Europa cada vez arraiga más a fondo el interés por la cultura yogui, en mi caso concreto me voy introduciendo lentamente en los conocimientos de yoga kundalini que se imparten a partir de las enseñanzas del yogui Bhajan, un representante de la cultura hindú Sikh, protectora de las energías espirituales femeninas. Bhajan llegó en los años 60 a EEUU y extendió su escuela a los 5 continentes. Actualmente su organización se considera una ONG bajo el nombre 3H0 (3H Organization). Las 3 H significan Holy, Health and Happyness (Santidad, Salud y Felicidad).

Artículo muy recomendable para comprender la dinámica espiritual bajo el prisma científico:

“Espiriteria”: Cómo produce el cerebro experiencias religiosas y místicas

COS I ART EN L'ERA DIGITAL

INTRODUCCIÓ AL BLOC

Per Roser Gómez
El Cos MetafòricL'experiència estètica ens ajuda a ampliar els límits als quals hem circumscrit nostre "món real". L'art funciona com un dispositiu perifèric que ens aporta nous enfocaments percetivos per retornar a les nostres qüestions centrals amb perspectives renovades.

Aquest bloc a està orientat a comprendre el cos com a mitjà de comunicació i símbol de valors socioculturals des de la perspectiva de l'art en l'era digital.

Con ánimo informativo, mi deseo es acotar desde la reflexión artística, distintas categorías interesantes sobre las representaciones del cuerpo en nuestro tiempo, destacan los apartados sobre El cuerpo y la tecnología con sus nuevos modelos de relación y la sexuación. El apartado del culto al cuerpo está enfocado desde una visión de mercado que incluye consideraciones sociológicas en torno a la moda.

Diversas visiones históricas y consideraciones de varios autores especializados, serán el hilo conductor de este recorrido, en el que puntualmente añado breves consideraciones personales. Mi sello queda reflejado principalmente en la selección de artistas y teorías o ideas de las que deseo hacerme eco.

Plantejo la feina com un collage, un text entès a la manera de Barthes, en el qual la tasca principal ha estat la selecció i reordenació de diversos materials per fer que s'adeqüin al tema tractat, per això em serveixo d'una extensa lectura de tesis doctorals, llibres, revistes, catàlegs d'artistes i articles d'opinió que van quedant reflectits en la bibliografia. Utilitzo la xarxa pinterest per il·lustrar aspectes del bloc i algunes fotografies, emparada en les lleis de protecció dels treballs d'investigació. (La xarxa pinterest facilita una llibertat en l'ús d'il·lustracions en una altra època impensable, però, no permet reordenar les imatges pineadas, de manera que pot apreciar cert caos en alguns panells que pretenen donar una visió general sobre algun tema puntual).
Aquest bloc és divulgatiu, no manté caràcter lucratiu.

Confio poder seguir ampliant continguts al llarg del temps amb nous treballs originals i amb altres temàtiques d'interès. RG

El Cos del Dolor

Luis RoyoPer Roser Gómez
La història de la humanitat està plena d'imatges de cossos gloriosos i de cossos ensangonats. A més dels documentals de guerra i el cinema bèl·lic i de terror, es pot dir que tambén la religió catòlica ha omplert la nostra memòria d'imatges de tortures i vexacions sagnants, burles, fins al cor travessat per punyals, sense oblidar els màrtirs rostits en graelles , escorxats vius, amb els ulls o els pits en safates, desmembrats en rodes, a travesados ​​per fletxes i llances ... tot un seguit de representacions del dolor en què el cos és massacrat, sembla que el dolor i la sang ens redimeixen .
[1] En art contemporani, seguint a Jorge Dueñas, altres territoris d'auto-representació corporal s'han anat desenvolupant des dels anys 60. En el cas del Body Art, el cos sobre el qual s'actua, pot ser el de qualsevol, però també pot ser el propi cos de l'artista, convertint a aquest en creador i obra d'art al mateix temps.

Portant aquesta categoria a l'extrem, artistes com Marina Abramovich, Chris Burden, Rudolf Schwarzkogler, Annette Messager, Ana Mendieta, Gina Pane o David Nebreda, intervenen sobre el seu propi cos castigant-a través de cops, talls, laceracions, perforacions o amputacions. Dins de la cultura cristiana el dolor de la tortura sembla que és experimentat pel màrtir com una aproximació a la transcendència celestial. Més enllà de la objectualització artística dels seus cossos torturats, en aquests artistes hi ha un intent de "presentar la realitat més enllà de l'art [...] un intent de presentar la realitat del subjecte més enllà de la cultura" [Navarro, 2006] . Es tracta d'utilitzar l'art com a mitjà, no com a fi, com a vehicle per arribar a una experiència més intensa i propera amb la realitat; en paraules de l'artista Orlan: "l'art és el que fa que la vida sigui més interessant que el propi art" [En Guardiola i Guinot, 2002]

[1] Dueñas Villamiel, Jordi. El cos màquina. Cyborgs en l'art contemporani. Univ. Autònoma de Madrid. Màster en Història de l'art contemporani i cultura visual

La Nostàlgia del que Sublim i el Materialisme Radiant

Rihanna. medusaPer Roser Gómez (UOC)
És freqüent assistir al fet que els mitjans de comunicació (MCO), es fan ressò de la nostàlgia de l'home contemporani per les dimensions suprasensibles i transcendents de la vida que antany gestionaven les religions. Analitzant el context sociocultural del nostre temps, podem afirmar que aquesta nostàlgia es reflecteix no només en el cinema, sinó també en l'esport, l'art i la publicitat. Assistim al que jo qualificaria, amb certa ironia, com a fenomen de "materialisme radiant", ja que parlem de comerç, majoritàriament intervingut per la llum de l'omnipresent pantalla que ens "il·lumina".
PROJECTE ALHMA [H-2]

PROJECTE ALHMA [H-2]

Evoluciones de alhma.com
ARTE DIGITAL

ARTE DIGITAL

Imatges de Síntesi
MUNDO MÁGICO-CULTUAL

MUNDO MÁGICO-CULTUAL

Temas alusivos en alhma.com
MIS XARXES

MIS XARXES

Programa en Prezi i Els meus col·leccions
G|translate Your license is inactive or expired, please subscribe again!